Introducció
El garrofer és un arbre de cultiu típicament mediterrani. Només es troba molt a prop del litoral, ja que a temperatures per sota dels cinc graus negatius es mor fàcilment.
Havia estat un cultiu de molta importància en l’època que abundaven les bèsties de càrrega com els rucs, mules i someres, ja que les garrofes eren el principal aliment per a aquestes.
Es tracta d’un cultiu en clara regressió, tot i que sembla que s’intenta recuperar tímidament la farina de garrofa i derivats com a producte alimentari per les seves bones qualitats nutricionals, baixa en greixos i calories.
En un punt de l’itinerari es pot veure un conjunt de garrofers molt ben conservats plantats en feixes guanyades mitjançant la tècnica dels murs de pedra seca, molt comuna als països mediterranis per tal de guanyar terra plana cultivable en zones de relleus ondulats.