Suros

Quercus suber

Hem anat guanyant alçada, ens trobem ja ben a prop del castell d’Escornalbou i és en aquest moment que comencem a veure alguns exemplars de suro. 

No és gaire habitual veure sureres en aquestes muntanyes, ni es té constància de la seva explotació, la qual cosa fa pensar que van ser plantats per l’Eduard Toda durant la reconstrucció del castell d’Escornalbou.

L’aprofitament de la seva escorça per a la fabricació de taps de vi és la característica més coneguda de l’alzina surera o suro. Es tracta d’una espècie termòfila i la seva escorça protegeix l’arbre de la crema en cas d'incendi, permetent una ràpida recuperació de l’espècie després d'aquests.