Introducció
Estem a punt de passar pel pas més estret del barranc de la Font de Peli, sens dubte, un indret ben feréstec.
Aquests barrancs, com el de la Font del Peli o els dels Abeuradors, per on baixarem després, que recorrerem fins a la seva part més alta, són el clar exponent de l’orografia de la serra de Pradell, molt abrupte per la banda marítima, bàsicament formada per una llarga cinglera, i molt més suau per la banda prioratina, tot i que també presenta la seva abruptesa. La prova d’això últim en són, doncs, aquests barrancs que s’obren pas formant racons, revolts i grans esvorancs i escorrancs excavats amb la paciència de l’aigua sobre la roca calcària.
D'altra banda, des d'un punt de vista de la biodiversitat, aquests barrancs, generalment de curta extensió i de grans èpoques de secada, constitueixen, no obstant, un valuós refugi per ocells que freqüenten els hàbitats de la zona, ja que hi troben aigua en l'època més plujosa, i aliment. Alguns dels ocells visitants en són el pi-roig, el rossinyol i la cuereta blanca.