Introducció
Una de les plantes aromàtiques més apreciades per la cuina catalana és la sajolida (Satureja montana). Requereix almenys sis hores de sol diàries i un sòl ben drenat. En climes temperats, entra en dormància durant l'hivern, perd les fulles i les regenera a la primavera sense necessitat de poda. És resistent a les glaçades i es collida a l'estiu mentre floreix, podent ser utilitzada fresca o assecada.
Pel seu gust lleugerament picant és ideal per adobar les olives, i són una bona combinació amb bolets, amanides de patates i dins dels embotits.
A més, es planta al costat de les mongeteres per repel·lir el corcó i en els rosers per reduir el míldiu i els atacs d'àfids.
En l'àmbit medicinal, s'ha suggerit que té propietats antisèptiques, aromàtiques, carminatives i beneficia la digestió. També s'utilitza com a expectorant, i s'ha dit que és un remei per als còlics, flatulència i problemes intestinals.
L'oli essencial de la sajolida s'usa en el tractament de l'alopècia.