Introducció
Ens trobem dins una formació vegetal, pròpia de la regió mediterrània, que està entre una comunitat arbustiva de gran format i una bosquina en creixement. Aquesta formació rep el nom d’origen cors de màquia. D’aquí prové també la paraula catalana maqui, aplicada a la persona que fa vida clandestina amagada entre aquesta vegetació densa.
Al Bages les màquies són comunitats transitòries que corresponen a un estat avançat dins de la successió que porta cap als alzinars o les rouredes seques. Sovint, els incendis forestals fan que la màquia es mantingui i no esdevingui bosc.
A les màquies conviuen moltes espècies llenyoses, com els arbustos de l’alzinar i alguns de la garriga i de la roureda. No hi són rars els de la brolla ni tampoc solen faltar-hi alguns arbres, com l’alzina, els roures, l’auró negre o el server, tot i que encara de mides petites. En aquest punt destaquen arbusts com el llentiscle (Pistacia lentiscus) i la noguerola (Pistacia terebinthus). El primer de fulla més petita i persistent i el segon de fulla més grossa i caduca. Entre els dos, aquí podem trobar un híbrid (Pistacia x saportae).
Font: El medi natural del Bages.