Introducció
SEGUIREM RECTE
Aquests boscos que veiem no són els originals. Abans hi havia l'alzinar que es va explotar per fusta i carbó, i aclarit per plantar-hi vinyes.
Amb la fil·loxera, abandonades les vinyes, es va replantar amb pi per tenir rendiment forestal explotant els boscos. La pineda es va escampar de manera natural. Quan els boscos de pi es van deixar de treballar cap a mitjans del s. XX, la massa va augmentar considerablement afavorint el risc d’incendis que són claus en l’expansió dels mateixos pins. Ho veureu dalt el carener cap a on anem.
Actualment, ja s'està fent gestió forestal, com veureu al llarg de la ruta. Zones amb pins de diferents mides i amb diferents densitats.
Segons l’estadi del bosc, el sotabosc també és diferent. Més o menys atapeït d’arbusts, aquí en destaquem tres de principals: el càdec, el llentiscle i el bruc d’hivern.