Introducció
L’Església de Sant Maure, és un edifici religiós que destaca per la seva arquitectura singular, de planta de creu grega. Aquesta estructura té les cantonades reforçades amb carreus de pedra regulars i un sòcol perimetral fet amb lloses de pedra disposades verticalment, que donen una sensació de robustesa i estabilitat. La seva orientació és particular, ja que la capçalera principal mira a ponent, mentre que la porta principal s'obre a llevant. Un dels elements més destacats de l’església és la presència d’un cos quadrangular de grans dimensions que s’alça un pis a la intersecció entre la nau principal i el creuer, aportant un característic element de volum.
La coberta de l’església és a dues aigües en cadascuna de les crugies i a quatre aigües en el cos central, característica que afavoreix una gran verticalitat a l’edifici. La façana principal, que ha estat afegida posteriorment, presenta un portal amb un arc de mig punt, emmarcat per una llinda arquitravada que destaca per la seva estretesa. Just per sobre del portal, s'obre un ull de bou, afegint una decoració discreta però elegant. A més, als extrems del braç que forma el creuer, es poden veure dues finestres rectangulars molt estretes amb arc de mig punt. El cos central, situat sobre el creuer, compta amb tres finestres a cada façana, adaptades a la inclinació de la coberta i amb mides variades.
Els angles laterals de l’edifici, entre el creuer i la capçalera, han estat aprofitats per afegir cossos més petits, amb cobertes inclinades, que actualment són utilitzats com a rectoria, complementant així l'estructura del conjunt.
Pel que fa a la seva història, la tradició del culte a Sant Maure es remunta al segle XVI. En aquest segle, Santa Margarida de Montbui va viure un important creixement demogràfic, tot i que aquest va ser parcialment frenat per diversos brots de pesta. Com a mesura de protecció contra les epidèmies, el poble va fer vot el 1596 per posar-se sota la protecció de Sant Maure. A partir d’aquell moment, una de les capelles de l’església de Santa Margarida es va dedicar a aquest sant. La construcció de l’església actual de Sant Maure va ser impulsada per les necessitats dels nous habitants del barri de Sant Maure, que es van establir prop del riu Anoia durant les dècades de 1950 i 1960. Aquesta nova església va ser aixecada l'any 1966 per atendre les necessitats religioses de la població en expansió. Es desconeix si la dedicació a Sant Maure va influir en el nom del barri, però és probable que aquesta vinculació sigui el fonament de l'advocació a l’església del mateix nom.
