Introducció
A Montbui, els efectes de la guerra es van fer evidents fins a l'últim moment, amb més de 200 homes i nois locals obligats a treballar en les obres de fortificació. El Fort del Pi, inicialment una simple torre de vigilància, va veure una segona vida com la torre número 9 de la línia de telegrafia òptica Barcelona-Madrid entre 1840 i 1862, un sistema que permetia la comunicació ràpida entre les dues ciutats clau per a la coordinació militar i la seguretat nacional.
No obstant això, el fort va guanyar importància militar durant la guerra dels matiners, una revolta carlina exclusivament catalana, i també posteriorment durant la tercera guerra carlina, que es va desencadenar el 1872 i va durar fins al 1876.
En el juliol de 1873, els carlins van assaltar Igualada i el Fort del Pi es va convertir en l'últim refugi per a alguns defensors de la ciutat. La construcció de fortificacions com el Fort de Sant Magí (a Òdena) i el Fort del Pi va ser una resposta a la necessitat d'assegurar les entrades principals de la vil·la d'Igualada. En aquest context, la torre del Pi va ser dotada d'artilleria i una petita tropa voluntària, formant part d'una línia de defensa estratègica.
