Einleitung
El 25 de juliol del 1936, a l’inici de la guerra, els republicans van cremar el Sant Crist original i els retaules que hi havia a l'església, així com el retaule major, 3 retaules antics, un quadre i una verge de l'ermita de Sant Antoni. Hi ha indicis que aquestes peces van ser cremades en una gran foguera al costat mateix de l’ermita. Cal tenir en compte que, en el moment àlgid del conflicte però de domini encara republicà, el culte religiós a les esglésies i ermites va quedar prohibit a la Granadella.
Durant el període de guerra l’església va deixar de ser un edifici de culte i es va utilitzar per diverses activitats. El campanar es va utilitzar com a torre de vigilància, de defensa i com a presó. Encara avui es poden veure els grafits que els presoners van fer a les seves parets. L’ús principal de l’església, però, va ser com a magatzem. En una de les imatges del moment es pot veure com es va destruir part de l’escalinata amb la finalitat de poder carregar els camions. Durant un període breu de temps l’edificació també va funcionar com a hostal i com a hospital.
L’església no es va enderrocar però va tenir força danys. De fet, actualment encara podem veure marques de metralla a la façana de l’església, com la que hi ha a sota del rellotge.