Sant Julià de Cerdanyola

Flag

Entre el Catllaràs i la vall del Llobregat

Sant Julià de Cerdanyola és un municipi situat a la part del nord-est de la comarca del Berguedà, a la part diferenciada pel seu abrupte relleu muntanyós coneguda com a Alt Berguedà, i al límit nord-oest de la serra del Catllaràs. El terme forma una altívola vall al marge esquerra i pujada respecte la vall del Llobregat, de la qual es tributària, envoltada de carenes muntanyoses com els Serrats, el Cap dels Banyadors (1.429 m) i l’Anzinet, que es connecten a la collada de Sobirana, al límit ja amb el terme de la Pobla de Lillet per la zona del santuari de Falgars. Pel sud, el terme abraça també la petita vall del torrent de l’Albiol i arriba fins al capdamunt del Roc de la Clusa a 1.729 m d’altitud, en plena serra del Catllaràs.

La població viu pràcticament tota concentrada en l’únic nucli de població i, tot i que no arriba als 250 habitants (2019), es veu incrementada durant els caps de setmana i períodes de vacances a causa de la certa tradició turística i de segones residències.

El medi físic i el paisatge ve determinat per una altívola vall aixecada pràcticament a partir dels 1.000 m. d’altitud rodejada de serrats amb una clara diferenciació entre els vessants obacs i solells, on abunda el pi roig, alguns roures i fins i tot el faig als primers, i l’alzina i una vegetació més clarament mediterrània als solells, amb vessants exposats a la influència solar durant llargues hores anuals. Als vessants solells més propers al poble, fins i tot hi hagut una certa tradició en la plantació de la vinya amb l’assoliment de marges de pedra seca per un terrenys d’evident abruptesa, recentment recuperada en un dels seus sectors.

L’espai ve marcat per una economia clarament enfocada fins no fa massa anys als sectors forestal i miner, i no tant agrícola i ramader, tot i que, abans de la segregació amb Guardiola de Berguedà, nucli de nova creació a partir del 1904 amb l’arribada del ferrocarril impulsat sobretot pels interessos miners a la zona, també tenia població lligada a la industria tèxtil de la vora del Llobregat. Actualment hi ha un cert dinamisme turístic de cap de setmana i estacional i gran part de la seva població activa treballa en el sector serveis.

El principals llegats patrimonial són l’església de Sant Julià, d’origen romànic però molt reformada al llarg del temps, la capella neoclàssica de Santa Maria de les Esposes, bastida l’any 1858, construïda en un pintoresc i altívol indret abans d’arribar al poble pujant des de Guardiola, i, ja des d’un punt de vista molt més popular, la implementació de centenars de metres de marges de pedra seca al llarg dels vessants del terme, un cas que sobresurt en aquesta zona del Berguedà, destacant sobretot el conjunt ubicat a la zona de les Deveses, a la banda solella del proper serrat situat al nord del nucli urbà, recentment en fase de restauració i manteniment i on s’hi ha tornat a plantar l’anomenada vinya d’alçada.

L’esdeveniment festiu més important del municipi és, sobretot, la Fia-faia, al vespre i nit de la vigília de Nadal, una de les dues úniques festes de falles hivernals, conjuntament amb la del proper nucli de Bagà, que es conserven al llarg de la serralada pirinenca, i declarades patrimoni de la humanitat. També es celebra la revetlla de Sant Joan i la Festa Major, cap a la primera quinzena de setembre.