Einleitung
L'alzinar i la sureda originals es van sobreexplotar, i després, per aconseguir un major rendiment forestal del bosc es va afavorir la pineda de pi pinyer. Tot i això, trobem racons on resten provatures amb altres especies.
Aquí veiem un rodal d'eucaliptus, que per sort no ha anat a més. Si veniu a la primavera-estiu en sentireu la fragància. És una espècie invasora i que empobreix molt el terreny alhora que evita que altres plantes hi puguin créixer.
Veiem també uns pins diferents: un de fulles llargues i gruixudes amb pinyes grosses que romanen en grups de 3 fins a 5 enganxades a les branques al llarg d'anys, i un altre amb pinyes més petites i fulles més curtes. Són el pi insigne (més abundant) i el pi pinastre (poc abundant).
A sobre del marge (foto) trobem un clap bonic de la falguera nomenada: polipodi o herba pigotera. En veureu més al marge del camí, sempre associada a roques, escletxes. Es fa per tots tipus de terrenys tant àcids com calcaris.
Sabíeu que el rizoma d'aquesta espècie té gust dolç que recorda el de la regalèssia ?. Per aquesta raó s'ha utilitzat com a edulcorant natural, ja que conté una considerable quantitat de sacarosa.