Einleitung
L'alzinar va ser el bosc dominant a la serra. Actualment localitzat a tossals, erms o costers no conreables. Les pastures, la tala per llenya i carbó o per aconseguir plans conreables l'han anat fent desaparèixer i transformant des dels poblats ibers de l'edat del bronze fins ara.
És un bosc de clima continental: estius eixuts i calorosos i hiverns freds. El seu creixement és lent i no arriba mai a l'aspecte selvàtic de l'alzinar mediterrani litoral. Els arbres de fulla persistent i punxosa, són petits i el sotabosc és pobre. L'arbust més abundant que l'acompanya és el càdec (Juniperus comunis)
El retall més ben conservat de la serra és el Bosc d'en Boldú al costat de Bellmunt d'Urgell.
Aquests boscos són un bon llec per trobar ocells d'ambients forestals.
El milà negre, que fa niu als arbres el podreu veure fàcilment volant damunt vostre. El diferenciareu perquè la cua fa forma enforquillada, com de mitja lluna. Només el trobem a l'estiu. El seu cosí, el milà reial, és resident tot l'any i el diferenciarem pels seus colors bruns més clars i una taca blanca a sota cada ala.
El mateix passa amb el cucut reial (foto). Ve a l'estiu a criar i marxa a finals d'estiu. El cucut es mou amunt i avall entre els arbres i fa molt de xivarri. (àudio).
Als arbres esparsos que hi ha entre els camps podeu veure dos bonics ocells més, també estivals: el falcó mostatxut o el gaig blau. El mussol banyut hi viu tot l'any.
“Aquests boscos són un bon lloc per trobar o observar ocells d'ambients forestals.”
