Einleitung
Acabem de passar pel costat d'algun grup de pins i si us fixeu, a la vostra dreta, a la serra del Camp i la serra Morinyol, hi ha una plantació esglaonada també de pins (dalt la serra Morinyol hi ha trinxeres de la Guerra Civil).
Aquests costers i erms no conreables, un cop es va fer desaparèixer l'alzinar original van ser reforestats cap als anys 60 per l'Estat, principalment amb pi blanc.
En veureu que alguns són més petits que d'altres i això és deu al fet que el sol és molt pobre en nutrients, prim i eixut, afegint l'elevada densitat d'arbres en alguns costers. No vol dir que siguin joves, són petits perquè no poden créixer més. Aquí dalt la carena, el vent també fa que agafin formes contortes i recaragolades.
Quan són grans i estan aclarits, al sotabosc hi apareix una brolla calcícola de romaní.
Aquí, als marges del camí, encara es nota la influència dels guixos, afavorint plantes adaptades com la Trincola (foto) i algun Ruac.