La xurra

Pterocles orientalis

Aquest ocell sedentari d’ales punxegudes i potes curtes és juntament amb la ganga un dels ocells de la fauna catalana amb més perill d’extinció.

Es tracta d’un ocell estepari que viu en espais oberts, secs i pedregosos amb vegetació baixa i densa, com és el cas.

Per adaptar-se a aquests terrenys de calor intensa, sobretot a l’estiu, disposa d’unes plaques còrnies a la base de les potes i al ventre que l’aïllen de l’escalfor del terra.

Fan el seu niu en una petita cavitat a terra escassament folrada a on ponen els ous.

Foto: Andreas Trepte