Einleitung
Camí a ponent del Turó de la Tina on copsem aquest paisatge agrícola de fruiters de secà, avui majoritàriament abandonat. Alzines i algun roure també esquitxen els conreus.
Arbust com les ginestes i els llentiscles (foto: floració) van conquerint l'espai. El llentiscle, també anomenat "mata", és un arbust de fulla persistent, actualment és recolectat per immigrants. S'envia a Holanda per a fer-ne garlandes vegetals perquè té la propietat de conservar la fulla verda molt de temps després d'haver estat tallada i per l'aroma que desprèn: part verda de rams, corones, etc.
Si en talleu una branqueta. veureu que fa una resina groguenca semitransparent anomenada màstic i s'utilitza per a produir una goma molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar i actualment s'empra en aplicacions d'ortodòncia, per a fabricar vernissos i també en pastisseria.
Aquesta elevada diversitat vegetal afavoreix tot tipus de fauna: des de insectes, rèptils (llargandaixos i sargantanes), petits i grans mamífers (la mustela, el toixó o el porc senglar) i els omnipresents ocells. Només cal seure al vespre o de bon matí sota un arbre, saber observar i esperar que passin coses.
Veurem a l'altra banda de la vall Can Vilà primer i Can Carbonell després (foto). Enfilant el nostre corriol Can Fatjó. El lledoner de la façana de Can Carbonell és un bonic exemplar.
A la llera del torrent o Riera de Sant Just, una gran bassa, testimoni que el cultiu de l’horta també era present. A la primavera sentireu cantar les granotes. La reineta és una de les més boniques (video).
