Einleitung
Si us fixeu a terra, veureu que les pedres es desfan. És cert!!, són solubles. La Serra Llarga, on som ara, es caracteritza per aquests afloraments de guixos. Això la fa singular i alhora fràgil. És un terreny tou, que facilita l'excavació de les cisternes on s'emmagatzemava el most del vi.
La funció era d'emmagatzemar el vi mentre es feia la fermentació. Per això la seva estructura segueix sempre un mateix patró. El guix de ben segur que influïa tant en la fermentació, com en el gust final "el terroir" que en diuen els francesos. Actualment hi ha experiències d'enòlegs que fan fermentar el vi dins grans marmites de roca, a la zona de Tremp.
A diferència de Tremp, aquí a més de la cisterna tenim a la rengla inferior de sota les cisternes, unes altres covetes per on raja el vi ja fermentant. Aquest complex doncs, es compon de dues parts: una cisterna -amb capacitat entre 2000 i 2500 litres- a la part superior i un punt de sortida a l'inferior, comunicats sempre per un conducte circular.
La planta pot tenir forma rectangular, quadrada o bé circular. Les parets, la base i el sostre són recoberts per una capa gruixuda formada per guix cristal·litzat, sorra, cendra i mica. Tot això barrejat amb aigua. La coberta és de volta de canó pel que fa a les dues cambres. Heu vist els petits degotalls cristal·litzats de sota la coberta? (foto)
La primera referència documental dels trullets la trobem en un capbreu dels monjos de Poblet del 1640.
