Einleitung
Som dalt el serrat de l'Àliga (576 m), al límit amb Os de Balaguer i amb Castelló de Farfanya. Veiem la natura calcària, pròpia de la serralada del Montsec en tots els afloraments de roca de dalt el pla del castell.
Les vistes cap al sud són fantàstiques. La plana que hem travessat, la línia suau de la Serra Llarga, el Castell d'Algerri i la Plana de Lleida al fons amb l'aeroport d'Alguaire. Veiem les unitats del paisatge formades per conreus i alzinars, masos, antics corrals i granges esparses.
A sota mateix veieu la gran bassa que dóna servei als nous conreus de fruita dolça: pomeres, del davant.
El nucli del poble tenia l'aspecte de vila closa, amb un portal rodó que dóna accés a un carrer estret que puja fins al roc sobre el qual hi ha les restes duna torre de defensa pertanyent a Castelló de Farfanya, quan la reconquesta islàmica, i posterior castell de la Figuera, s. XII, al qual s'accedeix per unes escales excavades a la pedra.
Prop seu hi ha l'església romànica de Sant Urbà, dedicada abans a sant Antoni Abat, que des del 1852 depenia de la parròquia d'Os de Balaguer. Les característiques del presbiteri i la nau central plantegen la hipòtesi d'endarrerir la seva fundació fins al segle XII, context que coincideix amb la carta de població de la Figuera.
L'església és d'una sola nau, coberta amb una volta de canó. El presbiteri s'inicia amb un absis semicircular, que s'obre a la nau mitjançant un arc de mig punt. A la dreta del presbiteri s'aixecava una sagristia avui desapareguda, i gairebé al centre de la nau s'instal·laren, posteriorment, dos altars.
L'accés es realitza per una porta que dóna a llevant i construïda posteriorment. De fet, el mur que delimita la nau per l'oest sembla ser posterior al cos d'aquesta. En aquesta part de l'església hi havia el baptisteri de pedra i el cor.
Al poblet de 6-10 cases, avui totes en runes, també hi havia l'Església nova de Sant Josep, també enrunada.