Einleitung
La referència documental més antiga és de l'any 1515, tot i que als voltants hi ha restes d'ocupacions des de molt antic, des d'època neolítica a romana i medieval, amb presència de sitges i restes de fortificacions.
La hipòtesi de l'historiador Francesc Cortiella situa al seu voltant el primer nucli de població de Constantí, fins a principis del segle XII, "potser l'ermita de Sant Llorenç va ser la primera església de Constantí", fins que l'any 1179 la població es trasllada al turó del Llentisclell.
Això implicaria que la primera construcció de l'ermita dataria com a mínim d'abans de 1159, i al voltant d'aquesta s'hi arremolinarien unes quantes cases i un cementiri.
Es tractaria, segons la reconstrucció de l'historiador local Josep M. Sabaté, d'una construcció de 13x9 m amb una possible capacitat per a unes dues-centes persones. Ramon Amigó apunta que, possiblement, després de la Llei de Desamortització de Mendizábal, l'any 1836, va quedar abandonada (fa més d'un segle).
No costa imaginar perquè els nostres avantpassats escolliren aquest indret per viure, dalt d'una elevació natural que dóna una bona visibilitat de tots els voltants. Al nord-oest les muntanyes de Prades i la Mussara.
Font: Ruta de Sant Llorenç. Rutes a Constantí. Ajt. de Constantí.