Einleitung
En aquest tram de pista que anem seguint de baixada a cala Morisca, apareixen uns quants exemplars d'un petit arbre de distribució típicament mediterrània que fins ara no havíem vist en el camí, es tracta de l'arboç o cirerer d'arboç (Arbutus unedo).
Tot i semblar un arbust, és un veritable arbre que pot arribar a assolir els 10 metres d’alçada; ara bé, no sol superar els 5 metres d’alçària. L’escorça dels troncs vells és rogenca o bruna i es desprèn a tires. Floreix a l’hivern o a finals de tardor; al mateix moment que comencen a madurar els fruits de l’any anterior.
Aquest arbre ha estat molt aprofitat per la seva escorça i les seves fulles riques en tanins, que servien per adobar les pells. Del fruit cal destacar-ne que conté gran quantitat de sucres que, quan estan molt madurs fermenten, donant lloc així a alcohol. Per tant, no convé menjar moltes cireres d’arboç si voleu estalviar-vos mal de cap i un cert mareig.