Einleitung
El paquet principal de roques que forma el massís del Parc del Garraf, són els materials blancs carbonatats del juràssic i cretaci (entre 70 i 200 milions d'anys). Aquest són els més nous i, a sota trobem dos sòcols més: un de vermell format per roques sedimentàries del triàsic (200-250 milions d'anys, quan van aparèixer els dinosaures); i un altre de fosc, format per esquistos del període paleozoic, encara anterior.
L'aigua combinada amb l'aire s'encarrega de dissoldre la roca calcària formant un seguit d'estructures geològiques diferenciades: la carstificació. Comprèn, tant formes superficials ben visibles, clapers, dolines i rasclers; com d'altres de subterrànies, les coves i els avencs. Les Agulles que teniu a sobre (522 m), en són un exemple. Aquesta serra ens separa de la plana de Begues.
És aquest un paisatge sec, ja que l'aigua s'infiltra ràpidament i costa de trobar en superfície. Només allà on s'acumula una mica de terra, es pot retenir la humitat de la pluja i és on les plantes aprofiten per créixer.
Tot i les condicions difícils, imagineu poder aprofitar aquest terreny amb poca aigua, molta pedra, solell i costerut per a conrear? Doncs sí. Veieu a sobre vostre els marges de pedra seca que possibilitaven el conreu de la vinya? També hem anat trobant garrofers i oliveres pel camí, oi?