Einleitung
GIREM A LA DRETA. tornarem per l'esquerra.
Mireu al marges de la pista i clarianes entre el bosc. A les clarianes resultades d'antics conreus abandonats, zones cremades o alterades per l'home, la vegetació dominant són arbusts no massa alts. És el que coneixem com a brolla.
Hi predominen un seguit d'arbustos els quals requereixen molta llum. Acostumats a viure en llocs assolellats més o menys secs, solen ser de fulles petites, persistents i algunes de punxants. Són arbusts resistents, de boniques floracions mel·líferes i sovint aromàtics.
Aquí trobem el romaní com a dominant (foto), la sempreviva, la farigola, la foixarda, la gatosa, el bruc d'hivern, o l'estepa blanca entre d'altres. La gramínia que hi ha és el llistó.
Aquestes comunitats vegetals, anomenades de transició, esdevindran futurs alzinars si no intervé l'home. Abans però, altres arbusts més alts com el llentiscle, el garric i el càdec o l'aladern faran de pont als primers arbres.