Einleitung
Els camps de farratge i cereals que veiem a l'esquerre, amagats entre el bosc, són idonis perquè el més petit dels cèrvids hi vagi a menjar herba tendra. Parlem del cabirol, actualment en expansió a tota Catalunya.
Quan no troba aquests conreus, s'alimenta bàsicament de fulles d'arbusts i arbres petits, i també de baies i brots tendres, i viu pràcticament tot el temps a dins del bosc, sortint a camp obert en comptades ocasions.
Té hàbits crepusculars, per la qual cosa si el volem observar, ho haurem de fer a primera hora del dia o última hora de la tarda abans no es faci fosc.
Els mascles presenten banyes petites de tres puntes que muden cada any a principis d'hivern i les acaben de desenvolupar quan comença la primavera. Una altra característica és el canvi de color en el pelatge, vermellós a l'estiu i tornant-se grisenc a l'hivern.
Si sentim una mena de lladruc de gos dins el bosc, probablement serà el crit d'un cabirol. En època de zel (inicis d'estiu) és quan més se senten.
Atenció: si trobeu una cria ajaguda en un camp, no la toqueu. La mare, en sentir la vostra olor impregnada, la podria abandonar.