Einleitung
Anem caminant acompanyats per la pineda de pi roig i a la banda esquerra del camí podem observar com els pins estan envaïts per l'heura. Contràriament al que es creu, l'heura no és un paràsit, ja que les arrels fixadores no penetren dins dels teixits vius de l'arbre al qual s'arrapen. Segons la saviesa popular, les heures poden arribar a ofegar els arbres sobre els quals viuen, però no perquè siguin un paràsit, sinó més aviat perquè els suposen una competència per a aconseguir llum, aigua i nutrients.
Les heures són lianes que s'arrapen fortament als troncs, roques o murs on creixen. Si ens hi fixem, podrem veure que tenen dos tipus diferenciats de fulles: les de les branques estèrils a la part enfiladissa i enganxada al tronc, de forma palmada i amb lòbuls, i les dels brots fèrtils, que són erectes i que poden tenir des d'una forma ovada a una de romboidal. En aquest segon tipus de fulla es pot percebre la floració.