Einleitung
Al pla de Bages i a tota la meitat nord de la comarca l'alzina és freqüent, però no l'alzinar. Com aquí on som, clapes d'alzinar han quedat arraconades als indrets rocosos, poc aptes per a l'agricultura. El roure, el trobarem a llocs més frescals i de sol més profund. Aquestes clapes, avui estan envoltades de pinedes, que abans van ser terres de conreu.
Fins ben entrat el segle XX, la forma més comuna d'explotació de l'alzinar va ser el carboneig. De la llenya d'alzina se'n feia el carbó vegetal, que conserva gairebé tot el poder calorífic de la fusta, però amb un pes molt menor. El cicle de tala per al carboneig era d'uns 15 anys. Als alzinars més extensos, veiem encara un rastre negrós al sòl allà on s'havien instal·lat les carboneres i observem com, d'una soca comuna, moltes alzines velles enlairen tres o quatre troncs de mida similar.