Einleitung
Arribats al replà de l’església mirant l’horitzó veurem les edificacions de la urbanització de can Bruguera, més a prop nostre observem un bosc una mica esclarissat; són els suros d’en Soler. Més a l’esquerra, al fons, Burriac, el Montcabrer i Mataró, i en primer terme can Flaquer i les seves vinyes.
L’ermita, probablement edificada damunt d’una construcció romana, és esmentada des de l’any 1096. Tot i que la construcció actual és dels segles XVI o XVII. El portal d’accés, adovellat, és situat a la façana lateral de migdia, entre dos contraforts. La teulada té dos vessants, i és suportada per unes senzilles encavallades de fusta. A la façana de ponent, s’hi alça un petit campanar d’espadanya
Està dedicada a Sant Martí, soldat del qual la llegenda explica que va trobar un pobre home mort de fred, i amb l’espasa va tallar la seva capa en dos per donar-li la meitat perquè es pogués abrigar (foto pany de la porta). L’endemà, al cel, va sortir un arc de colors, l’Arc de Sant Martí. A partir d’aquell moment va deixar de ser soldat per convertir-se al cristianisme i de dedicar-se a ajudar la gent.
El diumenge següent a l’11 de novembre s’hi celebra l’aplec de Sant Martí.
Des de Sant Martí de Mata, reculant per les escales que ens han portat a l’ermita, reprenem el torrent que ens oferirà un dels trams més bonics de la ruta, travessant uns petits engorjats tapissats a estones de verd d’heura, de molsa, de polipodi, sota una frescal arbòria cúpula d’alzines i roures.
Una vegada sortim de l’engorjat, arribem a un encreuament de camins.