Einleitung
Som a l'antic camí de Rellinars a Can Còdol. Davant el massís de Montserrat i per tot, la gran massa forestal de pi blanc.
Els alzinars es van anar tallant, sobretot a mitjans del s. XIX quan la revolució industrial demanava molt de carbó i llenya pel funcionament de les màquines. A això cal sumar l'interès per plantar la vinya fins que amb l'arribada de la fil·loxera a finals del s. XIX es va aturar.
L'abandonament de moltes feixes i la plantació de pins per obtenir un rendiment forestal més ràpid va portar al fet que, de mica en mica, el pi blanc s'hagi estès arreu. Els incendis i altres alteracions, van a favor de les pinedes i fa que costi fer tot el cicle fins que l'alzinar torni a ocupar el seu lloc.
Aquesta pineda mediterrània de pi blanc i algun pi pinyoner, es complementa als obacs frescals amb alguna pinassa, fins i tot podríem trobar algun pi roig.