Einleitung
Amb el teló dels fons de les serres prepirinenques, tenim un seguit de petits tossals testimoni dels modelatges dels antics rius dispersos pel territori. Les margues erosionades conformen un relleu tabular amb les parts altes dels tossals planes (no punxegudes com dels cims típics).
La zona, fortament antropitzada de segles, es conreà tant com era possible. Avui, però, els espais en pendent que abans s'esglaonaven al màxim, no donen prou rendiment i s'omplen d'arbusts i incipients bosquines. Als pendents encara més forts, on el conreu era inviable, segueix el bosc d'alzinar i roure mediterrani (també carbonejada) amb pins dalt de tot.
El relleu obliga anivellar terres amb marges de pedra seca, les feixes conreables prenen diferents formes, però mai massa extensos com a altres plans de ponent.
Això ens ofereix aquest bonic mosaic on els diferents camps de cereals i altres conreus de secà, s'alternen amb bosquines, matollars, erms i guarets. Només el 18% és vegetació natural.
Cal dir també que els fons dels torrents del Tastavins i del Vilagrasseta, on s'acumula humitat, permeten franges de bonics boscos caducifolis de ribera.