Einleitung
Aquesta alzina és un testimoni del bosc que dominava el paisatge. Bosc fortament pressionat pel carboneig i la llenya primer, i per la necessitat de terrenys per conrear vinyes i cereals, després.
Als terrenys erms i poc fèrtils es va propiciar la reforestació amb pinedes que avui, a causa dels incendis, s'autorregeneren i asseguren la seva supervivència en detriment de l'alzinar potencial.
A les fondalades i llocs frescals com aquí, les alzines poden fer-se més grans que no pas als solells prims i secans. Dels arbres del nostre ecosistema mediterrani, l'alzina és l'arbre que més organismes associats presenta (insectes, fongs, ocells, mamífers que hi fan el niu a les seves cavitats o en mengen els aglans,...) L'alzina fa augmentar la biodiversitat dels nostres boscos.
L’alzina és un arbre de fusta molt dura i pesada que s’utilitzava per fer carbó vegetal fins a mitjans s.XX. D’aleshores ençà, el seu ús principal és per a fer llenya, amb un rendiment econòmic baix. Sense intervenció humana en el paisatge, l’alzinar recobriria bona part de la comarca.