Beschreibung
L’edifici que veiem avui dia té una estructura força interessant, fruit de les nombroses reformes que s’hi han anat succeint al llarg dels segles.
Es tracta d’una construcció de planta quadrada, formada per una planta semisoterrani, planta baixa i planta de pis, coronada per una balustrada. A la façana d’accés, orientada al nord, trobem tres grans arcades a la part inferior i tres més a la superior, que donen accés a un balcó corregut.
Destaquen els grans carreus de pedra ben treballada que conformen la planta baixa i que contrasten amb l’arrebossat groguenc de la resta de l’edifici. La façana posterior repeteix de forma simètrica l’esquema d’obertures de la façana principal, amb tres arcades a la part inferior i tres més a la superior, en aquest cas amb balustrades independents.
Els elements més interessants, però, els trobem a l’interior de l’edifici. Un d’ells és l’escala helicoïdal que comunica les diferents plantes fins a arribar al terrat, on una cúpula cega cobreix la caixa d’escala i dona accés a l’exterior. A la planta semisoterrani trobem la part més antiga de la construcció, amb un cobriment de voltes de canó.
La construcció actual, que data de l’any 1863, aprofita una edificació ja existent que segurament devia seguir la tipologia clàssica del mas de dos cossos, amb espais d’habitatge, bestiar i producció com el celler, pròpia dels segles XIV i XV.
L’any 1863, Miquel Castelltort i Mateu va reformar l’edifici per tal de transformar-lo en segona residència. Hi va aixecar un pis, hi va afegir l’escala helicoïdal i va fer les façanes simètriques. Però un parell de dècades després, a causa de la crisi de la vinya provocada per l’arribada de la fil·loxera i la necessitat de diversificar els sistemes de producció, es va cobrir el terrat per guanyar espai d’emmagatzematge deixant ocultes la balustrada original de ceràmica i la caixa d’escala.
La dècada de 1970 es va rehabilitar la casa, que va recuperar les funcions de residència d’estiueig i la fisonomia de la construcció de 1863, amb el terrat novament al descobert. La masia de Can Muscons va ser adquirida per l’Ajuntament l’any 1997, comprant l’immoble a l’antic propietari Josep Maria Adzet.
Amb la seva rehabilitació integral Vilanova ha recuperat un espai emblemàtic del municipi i ha sumat un nou equipament on des de l'abril de 2018 acull l’actual Espai Jove.
Font: Patrimoni cultural de la Diputació de Barcelona