Einleitung
Fins a mitjans del s.XX encara s'aprofitava l'alzina per fer carbó. Les alzines es tallaven per forçar el seu rebrot tal com es pot veure a la fotografia. Quan assolien la mida adient (6-8 cms de diàmetre) es tallava i es feien les piles o carboneres.
Aquestes piles es tapaven amb terra per evitar l'aire i s'encenien afegint brases pel forat de dalt la pila. La combustió amb poc oxigen era lenta i de baix a dalt. Per dirigir la combustió s'obrien petits forats a diferents llocs de la coberta de terra i així aconseguir una cuita homogènia. Quan es creia que ja estava, passades dues o tres setmanes, s'ofegava tapant tots els forats.
Les piles es feien a clarianes dins el bosc, nomenades places carboneres. Les detectarem perquè el terra, encara avui dia, és fosc.
L’arbust que trobem en aquesta clariana és el galarà o galzarà, i en parlarem més endavant.