Einleitung
Aquesta és una riera de règim mediterrani amb gran part del seu curs sec o amb poc cabal la major part de l’any. Això no treu que l’ambient frescal propiciat pel nivell d’aigües subterrànies i els tolls residuals que es generen, afavoreixin una millora en la biodiversitat.
La vegetació pròpia de ribera la trobem esquitxant l’espai i no com un típic bosc en galeria. Pollancres, algun salze i freixe, es combinen amb roures i alzines que troben aquí la humitat per créixer esponerosament. En aquesta bonica raconada, hi creixem els equisets i càrex sp. El més fàcil és que la pollancreda plantada ocupi tota la zona inundable, sobretot a la part baixa.
Tant les basses com la bardissa de la riera formada per roser silvestres, esbarzer, arç blanc entre altres, són espais de cria i refugi d’amfibis (granotes, gripaus i salamandres) i multitud d’ocells.
Per tenir consciència de la biodiversitat d’aquests ambients, heu de saber que mitjançant càmeres de fototrampeig, s’ha detectat la presència d’una llúdria.
Tot i que el seu nom sembla indicar-ho, no consta que estigui relacionat amb la presència de cap farga de ferro. Rebia el nom de Farguet el 1293 i Fargot el 1577 (Ajuntament de Fontcoberta, 2020).