Einleitung
Les acusacions eren sovint per conflictes personals
Moltes "bruixes" eren dones pobres, viudes o herbolàries que havien entrat en conflicte amb veïns per la seva manera de ser i fer, diferent de la resta.
A les comarques catalanes, hi havia dones anomenades "donetes o sàvies" que curaven amb oracions, plantes i conjurs. Utilitzaven fórmules en llatí o català antic, com “Sant Ponç, Sant Ponç, treu-me aquest dolç!” per alleujar el dolor.
Acusar algú de bruixeria era una manera d’eliminar rivals o venjar-se. Per exemple, si una dona refusava prestar diners o una malaltia coincidia amb una discussió, podia ser denunciada.
Bilder nicht verfügbar