Beschreibung
Església romànica d'una nau, de planta rectangular amb la volta de canó de perfil apuntat i reforçada per dos arcs torals, absis semicircular obert per un arc presbiteral, i coberta és de teules àrabs a dues aigües. La façana principal orientada a ponent té un portal d'entrada de grans dimensions amb dues arquivoltes amb imposta, d'arc de mig punt amb pedres adovellades i tota la volta orlada amb estries. El campanar és d'espadanya i s'alça sobre el mur de la façana. Té dues obertures d'arc de mig punt, coronat per una cornisa a dues aigües. S'hi accedeix per una escalinata de pedra ubicada a la façana de migdia. L'aparell és de carreus regulars ben tallats i disposats uniformement, però força erosionats. A la façana nord s'hi ha afegit una capella i la sagristia. A l'interior es conserva una pica baptismal de secció troncocònica asseguda damunt un peu afegit posteriorment.
Inicialment, aquesta església exerceix les funcions de parròquia, però, a conseqüència de la davallada del nombre de famílies, esdevé sufragània de Sant Pere de Gelida (1304) i després de Sant Llorenç d’Hortons (segle XV en endavant).
Al segle XVI aquesta església donava servei a les masies de ca n’Almirall, can Carafí, can Bosc, can Raimundet, la Casa Gran i can Casanoves així com a can Bros de la Creu (Beguda Alta) i a l’Hostal d’en Josa (Beguda Baixa). El nucli inicial de Sant Joan Samora, que es forma al segle XIX, era només un carrer de 8 cases conegudes amb el nom de caseriu de can Carafí.