Beschreibung
El front d'explotació de la PEDRERA es troba dins del terme de Sant Llorenç d'Hortons, mentre que, l'àrea protegida d'influència del jaciment arqueològic s'estén parcialment al terme municipal de Gelida.
L'ANTIGA PEDRERA DE CAN RAIMUNDET, explotada durant l'època romana, exhibeix marques de treball i retalls a la roca mare, els quals representen el negatiu del material extret. Aquest material, provinent de roca endurida originada en antics dipòsits marins, contribueix a la formació del SALT DE CAN RAIMUNDET.
EL SALT es troba dins l'àrea del jaciment arqueològic de LA PEDRERA ROMANA, situat en el TORRENT DE LA RIERUSSA, un curs d'aigua de la Depressió Prelitoral que neix prop de Masquefa (Comarca de l'Anoia) i travessa tot el terme municipal de Sant Llorenç d'Hortons, unint-se per l'esquerra al riu Anoia, tocant a Gelida. En aquest tram del torrent, les argiles blaves, més erosives, deixen pas a una plataforma rocosa formada per arenisques ben cimentades per on l'aigua transcorre fins a caure per un salt d'uns sis metres d'alçada, produint un gorg, d'un metre i mig a dos metres de fondària. La totalitat de la plataforma rocosa està completament farcida de mol·luscs i fragments de restes fòssils. Per sota d'aquesta plataforma, hi ha una capa de llims de color gris amb elements detrítics formats bàsicament per biotita, quars i microfòssils en carbonat càlcic. Al dessota d'aquesta, s'observa una capa visible de llims de color ocre, de gra fi a molt fi on predomina el quars i la biotita. En aquesta capa hi ha absència de fòssils. La zona del salt agrupa una bona mostra dels diferents ecosistemes forestals i comunitats faunístiques que hi troben refugi, nidifiquen o hi viuen durant tot l'any. També destaca un carreu retallat com a testimoni de l'aprofitament humà d'un antic molí i possible explotació en època romana.
Segons anàlisis geològiques realitzades als diferents tipus de carreus utilitzats per la construcció del Pont del Diable de Martorell, alguns d'ells procedien del tipus de pedra que aflora a la PEDRERA DE LA RIERUSSA. Atès que no existeix constància documental sobre l'explotació d'aquesta pedrera durant les èpoques medieval i moderna, les traces visibles d'extracció de carreus a la pedrera probablement corresponen a l'època romana.