Einleitung
Ens trobem pràcticament a tocar de la Punta de Montmaneu, a on la fauna de secà troba un refugi d’elevat interès biològic. Els pendents inclinats i els camps oberts afavoreixen la presència de rapinyaires com el xoriguer comú i l’àguila cuabarrada, espècie amenaçada que aprofita la bona visibilitat per caçar. També hi apareixen ocells singulars dels ambients esteparis com la xurra (un petit passeriforme de zones àrides) i el botxí (foto), conegut pel seu hàbit de caçar petits invertebrats i fins i tot altres ocells. Aquest mosaic d’hàbitat, entre el matollar i les terres de cultiu, fa possible una elevada diversitat d’aus.
La zona també acull mamífers com la guineu i el conill, que juguen un paper clau en la cadena tròfica, i una bona representació de rèptils com el llangardaix ocel·lat i la sargantana cuallarga, ben adaptats a la calor i la sequedat. Els estudis i inventaris locals confirmen la importància de Montmaneu dins la xarxa de secans de la plana de Lleida, ja que combina espècies pròpies del clima mediterrani amb elements de l’interior continental. Tot plegat converteix aquest indret en un espai natural de gran interès per la conservació de la biodiversitat.
Foto: Andreas Trepte. Wikimedia.