Einleitung
En aquest tram en trobat algun exemplar de boix (Buxus sempervivens). És poc abundant aquí i més present a la muntanya mitjana.
Aquest arbust sempre verd en alguns casos pot arribar a convertir-se en un petit arbre de fins a 6-8 m d’alçada. Aguanta molt bé el fred i acostuma a anar associat a pinedes, fagedes i rouredes.
La seva fusta és molt dura i pesada, fins al punt que ni tan sols sura. S’utilitza per fer gravats, peces d’escacs, culleres, instruments de vent i també les puntes de coixí.
Els exemplars de boix que hi ha en aquest tram de camí estan afectats per l’acció de l'eruga del boix (Cydalima perspectalis). Si us heu fixat, estan completament desproveïts de fulles. Sembla que s'hagin assecat i després perdut la fulla. Amb una mica de sort potser tornen a rebrotar.
L'eruga del boix eruga és d’origen asiàtic, nativa a la Xina, Japó, Corea del Nord i del Sud. La voracitat d’aquest insecte provoca defoliacions i afectacions a l’escorça del boix, les quals si persisteixen en el temps, durant períodes de més de tres anys, poden arribar a provocar la mort de la planta.
La papallona del boix es va detectar per primer cop l’any 2014 a la Garrotxa i ara ja afecta extensament a les comarques limítrofes del Ripollès, la Selva i Osona.
Es tracta d’una planta medicinal però alhora altament tòxica per ingestió.
