Einleitung
Sabies que:
- Els picapedrers van ser uns dels grans artesans del paisatge català. De les seves mans en van sortir des de carreus per a esglésies i ponts fins a llindes, escales, fonts, creus de terme o dovelles.
- Treballaven sovint a les pedreres. Moltes peces es desbastaven allà mateix per reduir-ne el pes abans de transportar-les fins al lloc de construcció.
- Moltes peces portaven una marca personal. Alguns mestres gravaven un petit signe o marca de picapedrer sobre els carreus, que servia per identificar l'autor de la feina o per comptabilitzar les peces treballades.
Era un ofici molt físic i perillós. Les estelles de pedra podien sortir disparades a gran velocitat, i les lesions a les mans, els ulls o l'esquena eren habituals.
A la dreta podeu veure un exemplar de la noguerola (Pistacia terebinthus) (foto). Arbust de fulles caduques compostes (foto). Si trenqueu un brot jove, sentireu olor resinosa. És família dels pistatxos.
El fruit és una drupa (carnós amb pinyol) de la mida d'un pèsol, agrupat en inflorescències (panícules). No ho confongueu amb una mena de gal·les o tumors (semblants a una garrofa petita) que apareixen a la planta (foto) en forma de banya retorçada. Aquests tumors es formen a les fulles per la picada d'un insecte. Dins aquesta mena de banya on es desenvolupen noves generacions d'insectes.
De la seva escorça, sagnant-la a l'estiu, s'obté la trementina. Les fulles i les gal·les són astringents i en medicina popular es feien servir macerades amb vi. L'arrel, segons deia Font i Quer, s'emprava a Tarragona per combatre l'ascitis (acumulació de líquids a l'abdomen)
