Einleitung
Ens trobem davant de l’antiga desembocadura del riu Ter. Durant la primera meitat del segle XIX, i després d’una sèrie de propostes, es va realitzar aquesta desviació, que situa la desembocadura al mar uns quilòmetres més al sud. Es tracta d'una zona humida formada per un conjunt d'aiguamolls i de llacunes d'aigua dolça alimentades per l'excedent de regadiu de la plana agrícola adjacent i per les aigües de precipitació. Les zones d’aigües lliures ocupen any rere any una menor extensió, ja que el mateix canyissar va ocupant tota la llacuna.
La vegetació d’aquestes basses formades a partir d’antics llits fluvials està dominada pels canyissars, formant aquests una sanefa al voltant dels estanys. Les plantes més característiques són el canyís, la bolca, la jonca d’estany i el lliri groc.
Aquests indrets són idonis per als amfibis, com ara la granota verda, el galàpet pigallat, el galàpet d’esperons i el tritó palmat. Entre els rèptils és molt abundant la serp d’aigua.
Durant la migració podrem veure algunes espècies d’ànecs com el piulaire, el cullerot, el griset, el xarrasclet, el cuallarg i coll verd, aquest més abundant i amb poblacions estables durant tot l’any.