Einleitung
Antic monestir romànic del segle XI i cenobi benedictí, depenent de l’abadia de Montserrat entre el segle XV i el XIX, moment de la seva exclaustració. A partir del segle XII ja es consolida com a priorat regit per monjos de l’abadia de Sant Víctor de Marsella fins a dependre de Montserrat. Declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, és un dels elements més emblemàtics del romànic penedesenc i dóna nom a la petita entitat de població que el rodeja, amb uns 100 habitants. L’edifici va ser restaurat per fases entre el 1962 i el 2011 i actualment té instaurades visites al seu interior. L’edifici conserva l’església, de nau única amb un absis adossat d’època gòtica, i el bell campanar de tradició llombarda, de planta baixa i tres pisos comunicats per una escala de cargol. Del vell claustre romànic es conserva íntegrament la seva ala nord i alguns elements a les altres tres ales.
Rodegen el vell cenobi les cases del nucli homònim depenent del municipi d’Avinyonet, amb algunes cases d’especial interès, com ca l’Amat, cal Pujol, cal Bou, ca l’Isidret, ca l’Esteve i el conjunt de cases del carrer de Baix, formant en general un harmoniós nucli rural.