Un tomb per la riera de Clarà

Flag

La plana ondulada del Baix Berguedà

Sortirem de l’església de Santa Maria de l’Antiguitat per baixar cap a l’antiga masia de can Vilanova. Aquest tram de baixada ens permet gaudir, al nord, de vistes llunyanes dels relleus muntanyosos del l’alt Berguedà com les serres d’Ensija i els rasos de Peguera. Alhora, però, podem veure l’àmbit de tota l’excursió que farem, arribant al seu punt més llunyà a la masoveria de Barbats, situada damunt el promontori del davant nostre a l’altre costat de la riera de Clarà, direcció est.

S’alternen els camps de conreu de cereals de secà, principalment ordi, amb algun altre d’alfals en els llocs més humits. Als indrets més costeruts o, on el sòl és prim i amb roca superficial, el bosc es fa dominant. Abans roures i alzines pertot, avui principalment boscos de pinassa. Veurem altres masos escampats per l’espai, uns reconvertits en cases de turisme i d’altres encara amb activitat ramadera. A la de Vilanova hi ha restes d’antigues tines i d'un forn d’oli, que val la pena conèixer. 

Travessant aquestes pinedes amb boix i sotabosc pasturat, baixem al costat de la riera de Clarà on trobarem un nou ambient amb vegetació de ribera com els verns, pollancres, roures i algun auró blanc. Si teniu paciència, encara podreu veure el visó americà cercant crancs de riu per fer l’àpat.

Pujarem fins al nucli de Barbats, un conjunt agrícola en actiu dels més antics de Casseres, on també es dona l'aprofitament turístic dels recursos. De camí, nous arbres com el pi pinyoner es fan presents en els solells acompanyats d’alzines carrasques en els relleus de sòl prim i pedregós. De pujada, a la nostra dreta, damunt un petit cingle, veurem el mas de cal Peu Curt on s’han trobat restes d’un assentament ibèric.

Novament de baixada a la riera de Clarà, ara amb vistes al poble de Casserres, passarem pel costat d’alguna de les moltes basses que hi ha escampades per arribar a la llera de la riera on trobarem les restes de la primera indústria lligada a l’aigua en forma de molins fariners.

Després de passar pel costat d’un bonic salt d’aigua i un roure exemplar a tocar de camí, ens resta pujar al poble per l’obaga del serrat de Terracuca on també s'han trobat restes arqueològiques. Ens adonarem de la diferència de l’ambient forestal del bosc de pinassa quan es pastura o quan el sotabosc creix lliurement. Veurem racons prop el torrent on l’abundància d’enfiladisses fa pensar que ens trobem en un altre lloc.