Einleitung
El bosc clarament dominant en aquest vessant i en pràcticament tota la ruta, és l’alzinar muntanyenc en terreny silici, de clima mediterrani muntanyenc subhumit. Aquesta és la tònica dominant d’aquestes muntanyes. Són boscos d’alzines (Quercus ilex) densos i ombrívols, sovint amb el sotabosc dominat pel bruc boal (Erica arborea). I així és en aquest cas: tot i que hi podem trobar altres tipus d’arbusts i plantes, es veu a simple vista que l’espècie que més abunda acompanyant a l’alzina és el bruc boal o arbori, que ressaltarà durant la florida primaveral (foto). L’estrat herbaci és més ric que el de l’alzinar de terra baixa, però en aquest cas, molts vessants han estat intensament netejats presentant un sotabosc pràcticament inexistents.
Un dels bolets propis d'aquest tipus de bosc és la trompeta de la mort. Són en forma de trompeteta i ben negres, d'aquí el seu fúnebre nom. Si n'és l'època, cap a la tardor, podem mirar de trobar-ne a sota les alzines. I és un molt bon comestible!
Mamífers d'aquests ecosistemes són la geneta, fagina i el senglar. Entre els ocells, els més sabundants són el tudó, la merla, el pìt-roig, el picot garser gros, el gamarús o el raspinell.