Sant Pere i la costa de Matamatxos

Flag

Paisatges propers amb terres del passat

Sortirem del costat de Can Valls per la carrerada, ara GR 172, direcció Montserrat. Baixarem i pujarem petites valls formades per molts dels torrents i rieres del terme, entre ells la riera de Claret on, aigües avall passat el poble, s’han fet importants troballes paleontològiques als sediments miocènics (12 milions d’anys) dels seus costats, tant a nivell Català com Europeu, entre elles la d’un pre-homínid Pierolapithecus catalaunicus nomenat Pau.

Dalt les carenes i a les costes més suaus trobarem els conreus de secà bàsicament de cereal i vinya; i als terrenys més costeruts i fondals, el bosc de pi blanc enriquit amb alzinar a les parts més ombrívoles i fondes.

Després de creuar la carretera B-231 que baixa a Esparreguera, nosaltres baixarem també a trobar l’antic nucli de Pierola a Can Ponç Vell, al costat de la riera de Pierola, centre neuràlgic del terme i origen de l'actual poble d’Hostalets de Pierola. Ho posen de manifest l’augment de masies disperses al costat de la riera: la Torre de Pierola, Can Térmens o Can Pujol de la Muntanya. Dalt la serra de la Rectoria treuen el cap les runes de Sant Pere de Pierola.

Seguim el traç de la riera, eix del terme, aigües amunt direcció el mas de Can Pujol de la Muntanya i ens adonem del bonic relleu amb tallats i escarpaments vermells que l’acció soscavadora i erosiva dels torrents ha provocat als vessants d’aquestes petites serres.

Després de descansar una mica a la font de Can Pujol, emprenem la marxa per pujar la forta costa de Matamatxos entre alzinars primer i boscos de pi blanc i pi pinyoner després fins dalt la carena de la Serra de la Rectoria.

La baixada és més còmoda i oberta amb vistes sud cap a la serralada litoral al fons i el poble d’Hostalets davant nostre. Es fa evident la geografia del terme d’Hostalets i les diferències entre la part nord més muntanyosa i forestal (la Serra de Roques Blanques separa físicament l’Anoia del Baix Llobregat) i la sud més agrícola i planera segons davalla cap a l’Alt Penedès.

Després de creuar de nou la carretera, ara per sota, enfilem el Camí de la Serra, per gaudir de generoses vistes en 360º. Envoltats d’ametllers, oliveres, vinyes i cereals, descobrim tota la varietat possible de conreus de secà i alhora és fàcil de veure el xoriguer i també l’aligot sobrevolant els camps. A la primavera, les flors i els cants dels ocells fan aquesta tornada entre camps d’allò més agradable. Encara ens queda tornar a baixar a la llera de la riera de Claret i seguir passejant pel costat del seu alzinar de rebrot, amb esparregueres, heures i galzerans, fins i tot algun pollancre i algun àlber, per acabar pujant tot seguit a l’important mas de Can Valls i saber de la importància de les mines per abastir d’aigua en èpoques de sequera.