Einleitung
Com dèiem els avellaners (foto) es fan aquí baix però pugen fins a trobar la roureda, al costat dels freixes. El fruit és comestible i molt saborós però aquests arbres silvestres són poc productius i hi ha anys que no fan cap avellana. Es cullen madures quan cauen a terra. L'oli d'avellana es fa servir en cosmètica. L'arbre es conrea com a fruiter de secà i també en regadiu (Tarragona). Rebrota molt de coll i els seus tanys llargs i rectes es fan servir per fer tanques i bastons.
Al llarg de tot el camí anireu trobant altres fruiters de fruita dolça gens comuns al lloc on som, sobretot pomeres. Això és degut al trànsit de persones i animals que han anat deixant fruits fèrtils, escampats per terra, que han germinat i arrelat. L'arbre en créixer s'ha assilvestrat i ho notareu per les punxes de les seves branques baixes.
Altres arbusts propis de la roureda que esquitxen aquesta vegetació de ribera són l'auró blanc (de bonics colors de tardor) , l'arç blanc o el saüc (més endavant).