Einleitung
A les raconades més frescals, obagues i properes a barrancs, com és el cas, es fan petits bosquetons d'altres arbres caducifolis. Aquest és el cas d'uns pollancres de muntanya nomenats trèmols (Populus tremula).
El trèmol presenta l'escorça llisa i clara en exemplars joves, i les fulles amb pecíol llarg i prim ens ajuden a diferenciar-lo. El moviment gràcil de les fulles amb un suau vent, li donen el nom de trèmol. A la tardor pren protagonisme pels bonics colors groc-ataronjats. A l'hivern s'han fet servir com a farratge pel bestiar i les gemmes tenen propietats medicinals per tractar les morenes.
La fusta és la millor de tots els pollancres. Es fan joguines i pasta de paper, però com que el seu creixement no és massa gran, no es pot aprofitar per a altres fins. El fet que no faci boscos de grans dimensions no el fa apte per aprofitament forestal.