Einleitung
L’any 1882 la Diputació provincial de Barcelona impulsà el projecte de la carretera de Moià a Calaf que resseguia el traçat de l’antic camí ral i de transhumància, entre els nuclis de Moià i de l’Estany. Fou en aquest moment quan una part del camí històric fou reemplaçat per la traça de la carretera, i quan es plantaren els plataners als vorals.
La plantació d’aquests arbres contribuïa a donar estabilitat de la caixa del paviment inicial de terra picada que formava la carretera, considerant a més, que el seu enquitranat no es realitzà fins a l’any 1932.
La fusta dels plàtans és dura, de gra fi i uniforme, molt semblant a la de faig, però més lleugera. S’utilitza principalment per revestiments, en ebenisteria, construcció i mànecs d’eines.
Bilder nicht verfügbar