Einleitung
Des dels seus orígens -la primera notícia es remunta al 1285-, la casa forta de Montesquiu va ser concebuda com a residència dels senyors del terme de Besora. Al segle XIX, el casal va passar a mans no nobiliàries i l'any 1976, per mandat exprés del seu últim propietari, Emili Juncadella, el castell i la hisenda van passar a mans de la Diputació de Barcelona, que els va convertir en Parc Comarcal.
Al parc de 546 ha, i als jardins del castell es pot accedir sempre. Els jardins que envolten el castell i la masoveria on som ara, configuren un entorn diferencial. Aquí veiem varietat de cedres (atlàntica i deodara) i xipresos (macrocarpa i arizònica). També cal destacar el bonic lledoner (Cejtis australis) que acabem de deixar, isolat, a la dreta del camí.
Tot i que a simple vista semblen iguals, diferenciareu els cedres dels xipresos perquè els cedres fan una pinya i perquè els cedres tenen unes fulletes com agulletes que es troben agrupades en petits ramillets.