Einleitung
Per sobre la volta de pedra, es reomplia accedint per la part superior amb pedres petites fins l’alçada de la volta interna. Se seguia amb pedres de màxim 45 kgs que es posaven verticals per afavorir el tiratge. S’acabava d’ajustar amb pedra petita fins dalt. En arribar al marge superior, que també era fet de pedra, es seguia fent el paller amb pedres de nou petites. Tot el paller, es cobria de menuts i d’una capa de fang amb un espai buit en mig per respirar i ja teníem la cucurulla.
Es carregava aproximadament de 100 tones de pedra (en funció de les dimensions del forn). El combustible era brancam de pi i arbusts del sotabosc com les argelagues, càdecs, romanins... Es preparaven en format de feixines (se’n necessitaven unes 2000 per fer una cocció), us imagineu que net estava el bosc havent de conseguir tantes feixines. S’alimentava per la boca, un forat petit que es deixava havent tapiat la porta. Porta que es tornava a enderroca per treure la cuita.
..........Seguirem més endavant... al forn de Monàs.