Einleitung
Al llarg del camí van apareixent diferents tipus de cultius mediterranis com oliveres i vinyes. Allà on el terreny ho permet, tant pel relleu suau com per la presència de sòl suficient, s’aprofita per afeixar i fer camps.
En aquests espais oberts, antròpics, la vida animal ha sabut treure’n profit. Els aligots, astors i esparvers hi cacen petits micromamífers, ocells i conills. Aquest últims perseguits també per a les guineus. Els senglar s’encarreguen de menjar el raïm i resseguir les oliveres.
La superfície agrícola censada al 1996 més important del Garraf era de cultius de vinya (1.039 ha) aquest és tradicional de la comarca: és documentat ja el 973, i el 1717 els jornals de vinya de Garraf superaven de bon tros els de l’Alt Penedès. Les exportacions augmentaren considerablement al segle XVIII a Vilanova i a Sitges, cosa que hi motivà un gran increment de la població.
L’expansió de la vinya restà totalment frenada pel gran desastre de la fil·loxera a la fi del segle XIX, i els cereals, les oliveres i els garrofers ocuparen en gran part dels conreus. altres es plantaren amb pins de creixement ràpid per obtenir-ne fusta. Actualment la vinya continua essent el conreu que ocupa major extensió.