Einleitung
Es troba mig amagat per la vegetació, però encara s’hi pot observar la construcció circular que correspon a la part més superior del forn. La part inferior es troba enterrada. Aquests forns s’usaven per transformar la roca de calç (roques calcàries) en un polsim (calç viva) que hom utilitzava per construcció (barrejada amb aigua obtenien calç morta, que permetia emblanquinar les parets o fer argamassa), i per ús agrícola (desinfectar i ensulfatar).
La pedra de calç s'acostuma a coure a una temperatura de 1.000 °C a 1.200 °C, que transforma el carbonat càlcic (CaCO3) en òxid càlcic (CaO), el que popularment s’anomena calç viva. En combinar-la amb aigua, s'hidrata (o sigui, es transforma en hidròxid de calci (Ca(OH)2) i desprèn calor. La calç hidratada (calç apagada), exposada a l'aire, es carbonata, o sigui, es combina amb el diòxid de carboni (CO2) per tornar a formar carbonat de calci (CaCO3).
Recomanem llegir el cartell que explica com feien funcionar el forn i quina forma original tenia.