Einleitung
A mesura que anem recorrent els plans de Sant Salvador i d’Ardesa, entre els termes de Jorba i Rubió, se’ns obre un clar paisatge agroforestal d’una certa amplitud, conformat bàsicament per un mosaic de pinedes de pi blanc amb conreus herbacis de secà. L’alternança entre camps de conreu i els boscos i bosquines possibilita l’hàbitat d’un bon nombre d’ocells que utilitzen el bosc per a nidificar-hi i els espais oberts per caçar. És el cas del xoriguer (Falco tinnunculus), possiblement el més fàcil de veure, un petit rapinyaire marronós o rogenc de sobre i més clar vist des de sota, que viu en zones obertes de tot el país, aprofitant els terrenys agroforestals. Potser el podrem veure aturat dalt d’una branca al marge dels camps o de qualsevol altra talaia, o bé en ple vol o fent l’aleta, que es diu quan, bategant fortament les altes, el veiem gairebé quiet en un punt a poca distància del terra, com un helicòpter, fixant-se en alguna cosa que li ha cridat l'atenció. Normalment és tracta de menjar: un ratolí, una musaranya, una sargantana, un escarabat, una llagosta..., que caçarà tirant-s’hi ràpidament a sobre. És capaç de niar als arbres o en els forats de les masies i edificacions abandonades.